Estones de consciència plena

Avui vull compartir amb tu un dels meus hàbits preferits: gaudir d'unes estonetes de consciència plena cada dia.

Tranquil, aquestes estonetes apareixen soles, tu només has d'estar disposat a gaudir-les.

Et preguntaràs... i com les trobo?

La meva primera estoneta de consciència plena

La meva primera estoneta de consciència plena comença al llit. El primer que faig a l'aixecar-me del llit és parar i dedicar un moment a no fer res. Em permeto observar el meu cos, potser necessito estirar una mica, fer tres respiracions profundes o potser, sento mirar el sostre i observar com els meus pensaments comencen a activar-se (però, encara no m'aturo amb ells, simplement els observo i els deixo passar). De vegades pujo les persianes i m'assec a la punta del llit a observar el cel.

Aquest moment d'atenció plena no ha de ser gaire llarg, però és tan gustós que ja veuràs com et ve de gust allargar-lo ;)

Com deia, la primera acció després d'obrir els ulls la prenc de manera conscient i això, senta de meravella. I és un hàbit que permet que, durant la resta del dia, pugui prendre decisions i accions més alineades a com em sento avui, aquí i ara.

Durant el dia, busca més estones

Un cop comencem la nostra rutina diària, solem submergir-nos tant a la tendència de fer-fer-fer que moltes vegades ens oblidem de SER.

Petit recordatori:

No som fers humans. Som éssers humans.

És important trobar estonetes de consciència plena entre totes aquestes tasques diàries. Aquests moments de pausa i desconnexió - real connexió amb el teu ser- et permetrà continuar el dia sent coherent ment-cor.

Donem una ullada a un parell d'exemples

Has estat treballant i és hora d'anar a dinar. És just en aquell moment quan et disposes a canviar d'acció, quan toca gaudir d'una estoneta d'atenció plena. Estàs assegut a la teva cadira i abans d'aixecar-te. Pares. Tanques els ulls. Inhales profundament pel nas mentre observes com l'aire entra per les fosses nasals i va omplint els pulmons. Exhales amb calma, assaboreixes aquell moment quan treus tot l'aire del cos, desinflant la panxa, els pulmons i deixant sortir l'aire pel nas (també pots treure l'aire per la boca si notes algun bloqueig o tensió al cos). I repeteixes el procés, aquesta vegada, potser amb els ulls oberts, observant allò que t'envolta.

Acabes de treballar, et disposes a anar a casa. Ets dempeus, al carrer i abans de començar el teu recorregut de tornada a casa. Pares. Agafes profundament aire pel nas mentre observes el que t'envolta, potser escoltes sons, potser sents el vent acariciant-te la cara, potser et sents cansat o alterat per les coses que encara et queden per fer... no jutgis, només observa. I vés traient tot l'aire fins a alliberar-lo tot, a poc a poc. Pots repetir el procés un parell de vegades més fins que surti un somriure.

Fins a què em surti un somriure?

Sí, els moments de plena consciència ens fan sentir-nos vius. Quan el teu cos-ment i ànima senten que estàs dedicant-te una estoneta a alinear la teva energia, ho agraeixen. Així que aquestes estones d'escolta interna, d'observació, de respiració conscient et fan sentir gratitud aquí i ara, gaudeix-la.

Aquestes estones no són màgiques, però sí que t'aportaran calma i més sensació de benestar. Et permetran sentir més claredat mental i prendre accions més alineada amb el teu ésser interior.

T'animo a provar-ho i que comparteixis amb mi com t'has sentit. Et llegeixo :)

Una abraçada!

Clàudia